miércoles, mayo 06, 2009

Viaje a Itaca

Ayer, 5 de mayo de 2009 a las 10 de la mañana, llegaste a Itaca, mamá. Tu viaje hacia Itaca ha sido largo y hermoso. Has fondeado en muchos puertos, has calado en el corazón de muchísimas personas, has amado y odiado y sentido y vivido y sonreído y creído en la magia de la vida y has tenido esperanza y energía y amor sincero...has logrado vencer los cantos de sirenas, has dado tu vida a otras vidas y, sobretodo, nos has enseñado a vivir y a amar y a aprender y a sonreír a pesar de que el viento sople en contra o de que las olas nos empujen hacia otras rutas que no son la nuestra. Hoy quiero agradecerte esta parte de la travesía que hemos compartido juntas, quiero agradecerte tus palabras y tus caricias, tus enseñanzas y tus sonrisas, también tus lágrimas y todos los sacrifcios y, sobretodo, quiero agradecerte el haber compartido tu existencia conmigo. Gracias, mamá por todos estos años de felicidad. Ahora, ya puedes quedarte en Itaca, junto a papá y ser feliz para siempre con él. Te quiero!







I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.